A la Parròquia de Sant Sadurní posem La família en el centre i treballem perquè totes elles puguin estimar-se més i millor. Déu, per contra del que alguns havíem pensat, no és un intrús sinó qui ens uneix més. Tenim un projecte per les famílies, estiguin en el moment que estiguin. Estimem la família i volem ajudar-la a créixer. Sabem com fer-ho per esdevenir famílies sanes. El projecte de família és clau. 'amor entre tots els de casa i envers Déu, que "és amor". Si voleu venir, ens alegrarem de conèixer-vos i d'ajudar-vos en tot el que puguem.
 |  |  |  |
|---|---|---|---|
 |  |  |  |
 |  |
SETMANA SANTA 2024
Viu-la en família!
«Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics»
Jn 15,13
UN REGAL PER TU I LA TEVA FAMÍLIA
Schoenstatt és un moviment apostòlic marià, fundat a Alemanya al 1914, amb l'objectiu de renovar l'Església Catòlica. Present en 110 països, Schoentatt intenta connectar la fe i la vida, moguts per un intens amor a la Mare de Déu. A aquest moviment pertanyen persones de totes les vocacions i junts formen una família.
Enguany, a les Parròquies de Montornès, tenim el provilegi de con-viure amb 8 famílies que han escollit el nostre poble per acompanyar-nos durant la Setmana Santa, en el que ells anomenen Missions Familiars. Aquestes famílies s'allotjaran a les cases d'altres famílies del nostre municipi que els han obert les portes per compartir la vivència de la Setmana Santa en clau de família, d'amor i de presència de Déu.
.jpeg)
UN AMOR AMB NOMS I COGNOMS
Estaries disposat a arriscar la teva vida per salvar algú bo o molt bo? I què tal arriscar la vida per algú que potser no es porta bé, o que directament es porta malament, que és dolent? I si en comptes d'arriscar la teva vida, la donessis, així, sencera, sense esperar res a canvi? I si la donessis només per amor i per fer la voluntat de Déu? BUF...!, potser pensaràs.
Aquest és el regal impressionant de Jesús. Ell va donar la vida per tu, per mi, per tots. Pels que són o intenten ser bones persones i els que són dolents, fins i tot pels que són capaços de fer les pitjors atrocitats i pecats del món. I el més emocionant és que ho va fer per una raó que a vegades ens sembla incomprensible: ho va fer per AMOR.
I no amb un amor «general» sinó un AMOR REAL I PERSONAL, pensat en TU i en mi, amb noms i cognoms.
Jesús era tan humà com tu i com jo. Fins i tot, va tenir por... i quan el van flagel·lar, quan li van posar a la corona d'espines, quan el van clavar a la creu, et pots imaginar el dolor.
Aquesta Setmana Santa, les famílies de Schoenstatt, alguns de la parròquia i jo et convidem a acompanyar a Jesús, a contemplar el seu immens amor per tu. En com va quedar-se amb nosaltres en l'Eucaristia i com va donar la seva vida, també per tu.
PERÒ HI HA MÉS
La Setmana Santa és només un pas, perquè tota aquesta entrega té una culminació, que és la RESURRECCIÓ. És la Pasqua del Senyor. És el GOIG de saber que un dia viurem també nosaltres la resurrecció. Que un dia morirem però per a viure ja per sempre. Per tu, per mi, per tots. I tot amb un sentit que sobrepassa el nostre limitat enteniment: l'amor infinit de Déu.
DIUMENGE DE RAMS
Diumenge de Rams es commemora l'entrada triomfant de Jesús -muntat en un ruc, com a símbol de senzillesa- a la ciutat Santa de Jerusalem. Allí, la gent ho aclama i ho rep amb palmes i rams d'olivera. Amb el Diumenge de Rams inicia la Setmana Santa.
Per entendre millor...
DIUMENGE DE RAMS
La primera part de la celebració d'aquest diumenge recorda l'entrada de Jesús a Jerusalem. La de ser cristià: les ganes de seguir a Jesús, la felicitat que ell ens dona, la força que el seu Evangeli té per a nosaltres.
La processó amb els benedicció i processó dels rams és un acte que reuneix molta gent. Gent que, segurament, no és molt conscient del sentit que té aquesta celebració. Però això no significa que hàgim de pensar que no els servirà per a res. La seva presència en aquest acte, és una ocasió per a proclamar, de manera senzilla i amable, el més bàsic rams ens condueix cap a l'Església, i allí comencem la Missa. I canvia el to. Continuem afirmant i celebrant la nostra fe en Jesucrist, naturalment, però ja no ho fem amb el clima d'aclamació que ha tingut la processó, sinó que ara la nostra atenció comença ja a centrar-se en el que anirem vivint durant tota la setmana que comencem.
La missa d'aquest diumenge és normal, com tots els diumenges, però l'Evangeli té un especial relleu: llegim el relat de la Passió del Senyor. Ho fem cada any segons l'evangelista del cicle corresponent (A: Mateu, B: Marc o C: Lluc; el relat de Joan es reserva tots els anys per al Divendres Sant) i aquesta lectura marca totalment el clima de la nostra celebració. Enguany toca sant Marc.
Llegir la Passió en el Diumenge de Rams és endinsar-nos ja de ple en el moment més decisiu del camí del nostre Mestre: el moment en el qual es manifesta totalment, i arriba fins al final, el seu lliurament per amor, aquest lliurament que ens obrirà el camí de la vida.
I després de la lectura, el pa i el vi de l'Eucaristia ens uniran a ell perquè la seva vida sigui la nostra vida.
Sabies que...
5 curiositats de Diumenge de Rams
1. Per què Jesús va muntar sobre un ruc?
Jesús, sabent que era la seva última Pasqua, podria haver entrat, per exemple, muntant un majestuós cavall, a la ciutat de Jerusalem. No obstant això, va preferir un ruquet, per a donar-nos exemple de l'important que és ser senzills i humils.
2. Què significa la paraula Hosanna?
Hosanna és un paraula hebrea, que significa "Salve" (una espècie de salutació) i s'utilitza com per a expressar goig i lloança a Déu.
3. Per què van utilitzar palmes i rams d'olivera per a rebre a Jesús?
Les palmes eren per al poble jueu un símbol de riquesa i fecunditat. Pels romans, l'olivera significava riquesa i, de fet, amb branques d'olivera s'honrava als soldats.
4. El fet que la padrina regali la palma o el palmó.
És una tradició catalana, que no es fa a altres parts d'Espanya.
5. Què es fa amb les palmes després de beneir-les?
La tradició marcava que es col·loquessin als balcons fins al carnestoltes de l'any següent. A més, es cremen i la cendra resultat d'aquesta incineració és la que el sacerdot imposa el Dimecres de Cendra.
ELS DIES D’ENTREMIG... Quin sentit tenen?
El dilluns, dimarts i dimecres, i el Dijous Sant al matí, podríem dir que són dies de preparació immediata al Tridu Pasqual. En un clima de més pau que ens ha d'ajudar a entrar en els moment decisius de la vida de Jesús, els dies de la nostra salvació.
En aquests dies també celebrem la penitència, personal o comunitària, que és una magnifica preparació per a viure, renovats, la Pasqua de Jesús. També en aquests dies participarem en la Missa Crismal, en la que el Bisbe beneeix els sants olis que serviran per a la celebració dels Sagraments al llarg de l'any en tota la diòcesi. També ens preparem personalment, buscant moments d'oració, de lectura de textos d'aquests dies, de silenci agraït.
Dijous Sant
Al capvespre del Dijous Sant ens reunim per a recordar i celebrar l'últim sopar de Jesús amb els seus deixebles. Aquesta tarda celebrem l'Eucaristia amb una intensitat especial. Tots els sentiments de Jesús i els seus deixebles en aquell sopar estan presents en la nostra reunió. Per això el cant d'entrada ha de ser un cant que ens parli del lliurament de Jesús fins a la mort, i de la salvació que ell ens dona.
Les lectures ens faran reviure els esdeveniments del Cenacle: la primera lectura ens parla del sopar Pasqual jueu; la segona, de la institució de l'Eucaristia; l'evangeli, del rentament de peus. Val la pena fer el gest de rentar els peus, a imitació de Jesús, a alguns membres de la comunitat. Deixem que penetri en el nostre interior la crida de Jesús a posar la vida al servei dels altres. Ser cristians és escoltar aquesta crida.
Entrem en l'Eucaristia. Avui, en l'aniversari del dia en què Jesús la va instituir perquè acompanyés la vida de l'Església al llarg dels temps, la celebrem amb una especial emoció.
En acabar la celebració, reservem solemnement el Cos de Crist per a poder combregar el Divendres Sant, perquè no celebrem aquest dia l'Eucaristia, perquè esperem a celebrar-la la Nit de Pasqua.
Sabies que...
3 COSES que has de saber sobre DIJOUS SANT
1. Per què Jesús va rentar els peus als deixebles?
En l'època de Jesús hi havia esclaus i servents a les famílies. Quan els amos de la casa o els seus fills arribaven a casa, els servents els rentaven els peus. Aquest gest, per tant, està carregat de significat: és un gest d'esclau o de servidor. I Jesús, en el Sant Sopar s'aixeca a rentar els peus als seus deixebles. Ells van entendre clarament el missatge que els volia transmetre. Quedava clar que un distintiu dels cristians havia de ser la humilitat i el servei als altres.
2. Què vol dir Jesús quan diu "Feu això, que és el meu memorial"?
En la tradició jueva, un "memorial" no era el "record" d'un fet, sinó que es tracta d'un esdeveniment que es fa present i real. Per això, quan el sacerdot, en el moment de la consagració (quan extén les mans a sobre del calze i la patena) transforma el pa i el vi en el Cos i en la Sang de Crist. Déu ve, Ell es fa present i real.
3. Per què es fa servir pa sense llevat?
Quan els jueus van sortir d'Egipte, no van tenir temps de fer el pa amb llevat i fins ara, celebren la Pasqua amb pa àzim. Com que Jesús celebrava també la Pasqua jueva, tampoc no va menjar pa amb llevat.
DIVENDRES SANT
Celebrem el primer dia del Tridu Pasqual: el dia de la mort de Jesús. Jesús serà condemnat a mort. Jueus i romans el condemnaran, i serà torturat, i pres fins al suplici terrible i ignominiós de la creu. I nosaltres recordem aquesta mort. Volem viure molt el dolor de Jesús, i al mateix temps volem viure la nostra fe més profunda en ell. Perquè creiem que la seva fidelitat al camí del Pare és, sens dubte, un exemple admirable.
La seva fidelitat a l'amor fins a la mort ha trencat el cercle del mal i de pecat en el qual la humanitat es trobava empresonada. Contemplant avui la creu de Jesús, afirmem la nostra fe i el nostre agraïment. En aquest dia del Divendres Sant no se celebra l'Eucaristia. Comencem en silenci. Escoltem les lectures. L'Oració Universal, que es realitza d'una forma especialment solemne. L'acte central d'aquest dia és la Creu, que avui és per a nosaltres signe de salvació. Finalment, portem a l'altar el pa de l'Eucaristia Acaba la celebració en silenci, tal com l'hem començat. Després es lleven les estovalles de l'altar i tot queda nu. Només queda la creu.
Sabies que...
5 CONCEPTES que has de saber sobre DIVENDRES SANT
1. La pràctica de la crucifixió
També la practicaven a l'antiguitat els fenicis, els cartaginesos i, és clar, els romans. Normalment s'aplicava als que cometien els delictes de rebel·lió.
2. Què significa "INRI"?
Quan a Jesús el van crucificar van escriure en una fusta la raó del seu càstig en llatí, IESUS NAZARENUS REX IUDAEORUM, que vol dir: Jesús de Nazaret, Rei dels Jueus. INRI és un acrònim (una paraula que es fa amb les inicials de cada lletra d'una frase, tal i com ho fem servir actualment amb ONU, FMI...).
3. Qui era Simó de Cirene i Josep d'Arimatea?
Simó va ser la persona que va ajudar a Jesús a carregar la creu de camí al Gólgota (on van crucificar a Jesús). Josep d'Arimatea, home ric, molt respectat i membre del Sanedrí, va demanar a Ponç Pilat (el governador romà de Jerusalem ), el cos de Jesús i el va posar en una tomba nova.
4. Per què van fer l'enterrament de Jesús tan ràpid?
El sàbbat, l'últim dia de la setmana jueva, és a dir, el dissabte, era un dia de descans complert per la cultura hebrea, per això van anar ran ràpid. El sàbbat comença amb la posta de sol del divendres i acaba una estona després de la posta de sol del dissabte (quan tres estrelles són visibles al cel, d'acord amb la tradició).
5. Per què els sacerdots i els fariseus van demanar guàrdies a la tomba de Jesús?
Jesús havia parlat de la seva resurrecció al tercer dia, per això els mateixos que el van matar, van tenir por que els deixebles de Crist robessin el seu cos; aleshores van demanar a Ponç Pilat que hi posés soldats i van segellar el sepulcre.
DISSABTE SANT
“Un gran silenci embolcalla la terra; un gran silenci i una gran solitud” escrivia un autor antic parlant d'aquest dia. Diu el Missal: “Durant el Dissabte sant l'Església roman al costat del sepulcre del Senyor, meditant la seva passió i mort”.
Sabies que...
3 IDEES que has de saber sobre DISSABTE SANT i la VETLLA PASQUAL
1. No celebrem sagraments
A excepció de la Unció dels malalts i la Reconciliació (Confessió). La comunió només es dona com a Viàtic. Tampoc no es fan sonar les campanes.
2. Una "Pietat"...
És una imatge que representa la Mare de Déu amb Jesús mort. Va ser un tema molt recurrent durant el Renaixement. La paraula "pietat" la feien servir els romans pel costum de prostrar-se commoguts i amb amor davant dels seus déus.
3. La Vetlla Pasqual
La Vetlla Pasqual és una tradició en la que els cristians, segons l'Evangeli (cf. Lc 12,35ss), han de tenir encesos els seus llums com els qui esperen al seu Senyor quan torni, perquè, en arribar, els trobi vetllant i els faci seure a la seva taula. A la celebració de la Vetlla Pasqual es fa la benedicció i l'encesa del ciri, al voltant d'un foc sant, amb l'església a les fosques, com a símbol de la foscor del sepulcre de Jesús. El ciri es marca amb la creu (símbol de Jesús) i la primera i última de les lletres de l'alfabet grec—alfa i omega—, que recorden que Crist és l'inici i el final de tot.
LA VETLLA PASQUAL
LA VETLLA PASQUAL ÉS LA PRIMERA I MÉS IMPORTANT CELEBRACIÓ DE L'ANY CRISTIÀ
Aquesta preparació, els cristians de Jerusalem la feien d'una forma especialment emotiva. El divendres, aniversari de la mort de Jesús, a l'hora exacta d'aquest aniversari, les tres de la tarda, anaven al Calvari i allí veneraven el lloc en el qual el Senyor havia lliurat la vida, i recordaven el relat de la seva passió. I d'aquí va néixer una celebració que també nosaltres continuem: el Divendres Sant, amb la lectura de la passió i l'adoració a la creu.
També, més endavant, els cristians van començar a anar al lloc en el que Jesucrist s'havia acomiadat dels seus deixebles i els havia deixat l'Eucaristia, i d'aquesta manera va néixer la celebració de la tarda del Dijous Sant.
I així va quedar constituït el nucli central de l'any cristià, que coneixem com a Tridu Pasqual. Tridu significa tres, i es refereix als tres dies de la mort: Divendres Sant (mort), Dissabte Sant (sepultura) i Vetlla Pasqual i Diumenge de Pasqua (resurrecció) de Jesús, amb una introducció que és la celebració de la tarda del Dijous Sant, en la que l'Eucaristia ens fa viure sacramentalmente aquest misteri de mort i resurrecció.
Digues la teva!
Volem saber la teva opinió per millorar el nostre contingut. Gràcies!